Amb el Tetraedre també es fan Cometes

Estándar

Durant dos mesos hem tingut la sort de gaudir de la grata presència del nostre company en pràctiques José Mora. El nostre company ens ha ensenyat com Graham Bell va utilitzar el tetraedre per realitzar els seus estels. Aquí us deixem una breu història de les cometes de Graham Bell:

Les Cometes Tetraèdriques de Graham Bell

Després de l’any 1895, després d’haver inventat el telèfon, l’interès d’Alexander Graham Bell, es va dirigir fonamentalment a l’aeronàutica.

Dins de la seva investigació aeronàutica va iniciar els seus estudis amb la construcció d’enormes cometes, per tal d’establir que estructura seria la més fiable i estable per transportar un home per mitjà d’una màquina voladora.

Després de provar amb una gran varietat de formes es va decidir per la forma tetraèdrica (El tetraedre és un poliedre regular format per quatre cares amb forma de triangle equilàter).

(\\vmware-host\Shared Folders\Documentos Xema\Master U.V\PTETRAEDRO

L’any 1903, la revista National Geographic Magazine publica un article signat per Bell titulat: “The Tetrahedral Principle In Kite Structure” (Principis de l’estructura tetraèdrica en cometes). En aquest article, Bell exposava els arguments que l’havien portat a aquesta forma bàsica per a les seues cometes.

Una cometa cel·lular rectangular, del tipus de Hargrave, per a adquirir la seva forma, necessita d’uns tirants diagonals que tensen i donen rigidesa a l’estructura.

cometa hargrave

 

Si prenem una cometa cel·lular, amb forma triangular, aquesta tindrà una menor superfície de recobriment, però aquest inconvenient és compensat per una major facilitat en la seva construcció i més rigidesa, al no necessitar cap tensor diagonal.

Realitzant combinacions a partir d’aquesta cèl·lula bàsica, Bell arriba a construir gran varietat de formes, per addició d’aquests mòduls. Finalment arriba a la conclusió que la cel·lula bàsica amb forma de tetraedre és la més apropiada a l’hora de construir les seues cometes, una vegada establerta la cèl·lula bàsica, aquesta es pot combinar de diferents maneres.

 

Tallertetraedrica

L’any 1905, una cometa composta de 1300 cèl·lules, la qual es va batejar amb en nom Frost King, eleva per accident a un dels seus manipuladors, fins a una alçada de 10 m. Un estel amb un pes de 57 Kg, volant amb un vent de 17 km./h., havia estat capaç d’elevar una persona de 75 kg. Aquesta circumstància, va fer concloure a Bell, que una estructura més gran, impulsada per un motor, que li proporcionés l’empenta necessària, podria transportar a un home.

 

Cometas Graham Bell

Animat per aquest fet, Bell, funda l’any 1907, juntament amb un grup d’entusiastes de l’aeronàutica, F. W. (Casey) Baldwin, J. A. D. McCurdy, el tinent T. E. Selfridge, i Glenn H. Curtiss, la Aerial Experiment Association. La fi d’aquesta associació, és el desenvolupament d’un aeroplà, basat en les seves estructures tetraèdriques.

Aquest mateix any, construeix una cometa de 3393 cel·lules, proveïda de flotadors, amb el nom de Cygnet. Arrossegada amb ajuda d’un vaixell de vapor per la badia de Baddeck (Canadà), s’eleva a una altura de 51,2 m., Portant com a passatger al tinent T. E. Selfridge. Després d’un vol de set minuts, durant els quals la cometa, va mostrar una gran estabilitat i força de sustentació, es va afluixar el cable i amarar suaument a l’aigua.

aeroplano grahan bell

Després de l’èxit d’aquest vol, Bell, s’inicia la construcció d’una altra cometa més gran, la Cygnet II. Una versió ampliada de l’anterior, capaç de transportar una persona i impulsada amb un motor.

Malauradament, la manca de potència del motor, va fer, que el resultat no fos el desitjat, això unit al fet que els altres membres de l’agrupació van optar per dissenys d’aeroplans més convencionals, van donar al trast amb el projecte.

L’any 1909, es dissol l’Aerial Experiment Association, no sense abans, haver construït quatre models de aeroplà i haver emprat per primera vegada l’aleró en un avió per al seu control.

Aquest mateix any, Bell, realitza els últims dissenys de cometes, en aquest cas circulars, per deixar definitivament les seves experiments aeris i dedicar-se a altres activitats, com per exemple, la direcció de la National Geographic Society.

Cometas Graham Bell 3